La
manifestació independentista de l'11 de setembre és la més gran de la història
del nostre país (un milió i mig de persones). I nosaltres podem dir amb orgull
que hi vam ser. Paral·lelament, i d'una manera més o menys interessada i
planificada, s'han tornat a fomentar algunes teories destinades a generar
dubtes (i fins i tot por) entre els catalans. Són plantejaments conegudíssims,
però que, a base d'insistir-hi, volen minar el nostre estat d'ànim. Avui aquestes
teories ja les podem qualificar de «mentides fonamentals sobre la
independència».
La
independència de Catalunya l'han de decidir tots els espanyols. No es coneix cap cas d'enlloc del món
on la independència d'un país la decideixi l'Estat del qual es pretén sortir.
Qui vol marxar és perquè considera que hi guanyarà. Per tant, qui perd una part
del territori sap que acabarà perdent alguna cosa i mai no acceptarà la secessió
de bon grat. A més el dret internacional mai no ha reconegut que el dret a
l'autodeterminació passi pel permís o l'acceptació d'una ciutadania aliena al
territori que vol ser lliure.
El
boicot d'Espanya ens arruïnaria. El mercat espanyol compra productes catalans, perquè els
interessa, no pas per fer-nos cap favor. Si el dolor de viure la secessió de
Catalunya els porta a comprar productes més cars o de pitjor qualitat, hauran
d'assumir-ne les conseqüències. I recordem que per als empresaris els diners no
tenen pàtria. A més a més, el constant boicot al nostre cava ha demostrat que
és possible obrir-se a uns altres mercats que, fins i tot, ens permeten
multiplicar les nostres exportacions. Cap país no pot dependre exclusivament i
al cent per cent d'un altre país veí en les seves relacions comercials.
Espanya
no ho acceptarà i es pot iniciar un conflicte greu. Si passés, tota la responsabilitat
seria d'Espanya, que és qui decidiria intervenir en les nostres institucions,
o, com diu algun militar, d'intervenir-hi militarment. Els catalans no tenim ni
exèrcit ni cap ganes de conflictes violents. Aquí no hi pot haver cap guerra,
perquè com a mínim falta un dels dos bàndols per lluitar. Per tant, Espanya
sabrà si vol actuar com un país genocida contra la població civil i als ulls de
tot el món.
Sortirem
d'Europa. I això, ¿qui
ho diu? Per primer cop, la Unió Europea s'ha pronunciat sobre la hipotètica
independència de Catalunya: el seu president, Durao Barroso, ha considerat que
cal valorar-la en clau internacional. A tot estirar, i si ens interessés,
hauríem d'iniciar un nou procés d'ingrés en els òrgans europeus i en el seu
sistema monetari, dels quals no formen part ni Andorra ni Suïssa (i per a
aquests països no sembla que s'hagi acabat el món).
Ningú
no ha dit mai que el camí hagi de ser senzill. Esclar que trobarem dificultats.
¿Algun cop al llarg de la nostra història ho hem tingut fàcil? El viatge estarà
ple d'entrebancs. Això ho sabem. Però és clar que tenim la força de la raó, el dret
a ser el que vulguem ser i la unió de tants i tants catalans. Som imparables.
Ara, més que mai, amb il·lusió i optimisme, empenyem en el mateix sentit,
perquè mai com ara no ho hem tingut tan a tocar.
Article publicat al setmanari El Vallenc, 14/9/2012
